holidays-dinner-eating-lunch-blog

L’origen de les tradicions culinàries nadalenques

El Nadal és temps de compartir el nostre pis d’obra nova, de reunir-nos amb la família o els amics al voltant d’una taula i gaudir dels plats típics d’aquestes dates. Les tradicions culinàries nadalenques omplen de caliu el teu habitatge d’obra nova i el transformen en una confortable llar. Coneixes l’origen d’aquests plats típics?

Comencem pel tradicional gall d’indi, símbol del Nadal o del dia d’Acció de Gràcies. Saps d’on ve? Quan els conquistadors espanyols van descobrir el gall d’indi a Mèxic, es van veure sorpresos per la seva gran mida i carn fina. Aquestes aus domèstiques van ser importades a Espanya per substituir el luxós però magre gall d’indi real.

El gall d’indi es va convertir en un aliment de luxe pel seu exotisme i la seva excel·lent carn. Tant, que el 1530 va formar part del festí de coronació de Carles V com a emperador a Bolonya. També va aparèixer al menú de Nadal de Francisco Martínez Montiño, cuiner del rei Felip IV.

gall d'indi nadal
Imatge facilitada per cocinayvino.com

Si ens centrem en Catalunya, comunitat on Corp edifica les seves promocions d’obra nova, el Nadal es celebra gaudint d’un bon plat d’escudella amb galets i carn d’olla, a més d’un segon plat que pot ser el ja mencionat gall d’indi o pollastre farcit.

La tradició de menjar escudella ve de les antigues famílies rurals que bullien els fruits de la collita i altres aliments del rebost. El seu contingut es componia de carn de porc, xai, gallina, bou, verdures i llegums. A Barcelona, el brou es servia amb macarrons tallats i formatge. Es creu que aquests macarrons van ser els antecessors del galet.

La història conta que, a principis del segle passat, al barri del Born de Barcelona vivia un fabricant de fideus nascut a Valls, en Tomàs Guinovart. Durant el seu primer Nadal a la ciutat, va visitar a un amic que li va servir la tradicional escudella de llavors.

A en Tomàs li va encantar, però els macarrons se li escapaven de la cullera. Com que era fabricant de fideus, se li va ocórrer crear una pasta semblant als macarrons però de dos centímetres de llarg. Quan es van adonar de la seva forma, semblant a la boca d’un càntir, la va batejar com a galet, per l’expressió “beure a galet”.

La següent invenció d’en Tomàs van ser aquests galets de mida gegant, creats per sorprendre els seus amics per Nadal. Quan la propietària de la casa els va veure, se li va acudir farcir-ne alguns amb pilota de l’escudella. Van ser tot un èxit!

canalons de nadal
Imatge facilitada per ara.cat

L’endemà de Nadal, el 26 de desembre, és San Esteve. En aquest dia, és tradició menjar canelons. L’origen d’assaborir aquest plat es troba en què els canelons s’elaboraven amb les sobres del dinar de Nadal. Una genial idea per aprofitar-ho tot.

Passem als dolços, indispensables per finalitzar els menjars nadalencs amb una agradable conversa a la sala. No hi ha Nadal sense torrons! L’origen del torró té múltiples teories. Uns opinen que es va originar a la Grècia Clàssica com un aliment nutritiu que donava energia als atletes abans de les Olimpíades. Altres, situen el seu naixement a la península aràbiga i conten que van ser els àrabs qui van exportar el producte per les costes del Mediterrani.

torrons nadal
Imatge facilitada per okdiario.com

A la versió espanyola, el torró neix a la província d’Alacant al segle XV. Per últim, també existeix la teoria de què el torró es va inventar durant el setge a Barcelona de les tropes de Felip IV. En aquests dies, es va organitzar un concurs per trobar un aliment que no es deteriorés ràpidament. El guanyador va ser un ciutadà anomenat “Torrons”.

A Catalunya, són molt famosos els torrons d’Agramunt i s’elaboren amb avellanes o ametlles, mel i clara d’ou.

A més dels torrons, també són postres típiques del Nadal els polvorons. El seu origen es troba a l’Estepa d’Andalusia, concretament al segle XVI. En aquella època, s’utilitzava mantega de porc a la rebosteria perquè hi havia un excedent de greix i de farina de blat.

La seva expansió per tota la península va ser al segle XIX, quan una dona, Filomena Micaela Ruiz, va començar a vendre els seus “mantecados” per les diferents poblacions on viatjava el seu marit transportista. Perquè es conservessin millor, la Filomena els deixava assecar més del normal. Va ser així com va aconseguir la característica textura del polvoró. Saps reconèixer la diferència entre un “mantecado” i un polvoró? Els polvorons es fan a miques més fàcilment que els “mantecados”, per això acostumem a xafar-los abans de gaudir-los.

polvorons de nadal
Imatge facilitada per lasmilhistorias.blogspot.com

Coneixies aquestes històries sobre els productes típics del Nadal? Són un tema molt interessant per compartir amb els teus familiars i amics durant una agradable vetllada al teu habitatge d’obra nova. Et desitgem que passis un bon Nadal!

No hi ha comentaris

Publica un comentari

Utilizamos cookies propias y de terceros para realizar análisis de uso y de medición de nuestra web para mejorar nuestros servicios. Si continua navegando, consideramos que acepta su uso. Puede cambiar la configuración u obtener más información aquí.