21 Jan L’edredó nòrdic: senzillesa i funcionalitat
A les èpoques més fredes de l’any, arraulir-se al llit del nostre habitatge d’obra nova abrigats amb un càlid edredó nòrdic és un plaer que no pot descriure’s amb paraules. Les nits de pel·li i manta envaeixen les nostres llars i trobar el caliu i el confort és una sensació molt gratificant.
Imatge facilitada per elmueble.com
Enrere queden els temps en els quals la humanitat es cobria amb pells d’animals i, més endavant, amb luxoses sedes. Si parlem dels nostres avantpassats més propers, segur que recordem les pesades mantes que els nostres avis utilitzaven. Per sort, amb l’arribada de l’edredó nòrdic a les nostres cases, disposem d’una opció lleugera a la vegada que molt càlida i còmoda. A més, els nòrdics ens permeten utilitzar diferents fundes, per tant, rentar-los resulta més senzill i ens aporten un toc de disseny a la decoració del nostre dormitori.
Imatge facilitada per westwing.es
On es va inventar l’edredó nòrdic? T’ho expliquem breument. Tal com indica el seu nom, aquest article va ser creat als països nòrdics, concretament a l’actual Dinamarca, i deriva de la tradició escandinava. Al nord d’Europa, les temperatures eren molt fredes, per la qual cosa es va fer necessari trobar una peça que els mantingués calents i còmodes durant la nit.
Els escandinaus es van adonar que les aus aquàtiques utilitzaven les seves plomes per protegir-se del fred i aïllar-se de l’aigua. Per això, van decidir triar-les per fabricar la seva roba de llit.
Imatge facilitada per ikea.com
Als seus inicis, l’edredó era una espècie de sac de cotó o lli, farcit de plomes. Els nòrdics no van trigar en comprovar que aquest farcit proporcionava una calidesa i aïllament molt superior al de les pells. Perquè les plomes no s’escapessin dels sacs, es fregaven amb sabó o cera i es deixaven assecar de manera que quedaven totalment impenetrables.
A la resta d’Europa, s’utilitzaven altres materials per vestir el llit. A Gran Bretanya, utilitzaven cobrellits fabricats amb la tècnica del patchwork. Consistia en reutilitzar vells teixits que, units, formaven una tela que posteriorment es farcia perquè fos encoixinada. Posteriorment, amb l’arribada de la Revolució Industrial del segle XIX, es van començar a fabricar mantes en massa i, en altres zones d’Europa, també va ser molt popular l’ús de la llana.
No va ser fins a la segona meitat del segle XX quan l’edredó nòrdic va arribar a tota Europa. Els nòrdics, a més de ser càlids i còmodes, permeten facilitar les tasques de neteja. De fet, després de la II Guerra Mundial, moltes llars britàniques van deixar de tenir servei domèstic. Per aquest motiu, van optar per l’ús de l’edredó nòrdic per evitar la pesada tasca de rentar tantes peces de roba de llit.
Encara que sembli un invent modern, el cert és que els edredons nòrdics compten amb més de 2.000 anys d’història. Tot i això, són la peça perfecta pel nostre estil de vida: lleugers, amb varietat d’opcions per l’hivern i l’estiu, fàcils de rentar gràcies a les seves fundes intercanviables i personalitzables amb el disseny que més ens agradi, perquè s’adaptin a qualsevol estil decoratiu!
No hi ha comentaris